Aquest és el meu projecte
relacionat amb la figura humana, en el qual, el que havíem de fer era portar la
figura humana a un tema d’interès personal, interpretant-la de la forma que volguéssim
de manera que tingués algun sentit en especial. Podíem utilitzar els materials
desitjats i fer-ho com nosaltres volguéssim.
El meu referent per aquest dibuix, ha
estat bàsicament la pel·lícula Un
monstruo viene a verme. És una pel·lícula que m’interessa molt ja que
tracta de temes que m’agrada tractar a mi també com la superació de les pors i
en concret una por en especial: la por a la mort. Però aquest no és l’únic
motiu, ja què la pel·lícula tracta d’un nen que la seva mare té una malaltia i
ha de morir en poc temps, i el que ajuda al nen, més que a superar la por, a
acceptar el que ha de passar , és un arbre. Un arbre que ell sempre havia
dibuixat amb aquarel·la i que de cop i volta es fa realitat en la seva
imaginació, és a dir, que realment el monstre és ell.
Per tant, el meu referent tant
d’idea com de realització tècnica, és aquesta pel·lícula. No obstant, tinc un
altre referent que és Tim Burton, per la seva estètica tètrica i estranya i,
perquè no, fantàstica. Així és el meu dibuix, estrany, fet amb aquarel·la i que
tracta la por a una malaltia per mitjà de fantasia.
Però el meu referent més important ha estat el
meu tiet, de nom Alejandro, que té microcefalia , és a dir, el cervell petit, i
això li ha provocat un envelliment
prematur. La por a la seva malaltia, i, més que això, a la seva mort, m’ha
portat a fer aquest projecte de la manera que l’he fet.
El projecte que jo presento es
diu: els monstres no existeixen. Com he esmentat anteriorment, jo tinc un tiet
que es diu Alejandro que té microcefalia , és a dir, el cervell petit, i això
li ha provocat un envelliment prematur.
Com ell hi ha moltes persones, sigui amb aquesta malaltia o amb una altre que
el que provoca és que aquestes tinguin un tret diferencial. Però com he dit,
són persones, i per tant, mereixen el mateix tracte.
Moltes persones així, tenen problemes perquè
la gent no els accepta socialment i veu una espècie de monstres allà on no hi
ha més que bondat. Aleshores ens podríem plantejar, qui és realment el monstre?
La persona que té aquest problema, o l’individu que el discrimina un esser
només per una anomalia?
Això ho considero jo una
injustícia que no se com combatre i que fa temps que porto a dins guardada,
així que vaig decidir expressar-ho mitjançant aquest dibuix. He volgut dibuixar
la cara del meu tiet, que es converteix en un arbre que el que fa és sostenir
un cervell, que és el seu, i l’he volgut fer més gran que la cadira de rodes
que explicaré a continuació per tal de fer el contrari del que li passa, de
la microcefalia. Seguidament trobaríem
la cadira de rodes, ja què com ha tingut un envelliment prematur, des de que va
nàixer ell podia caminar amb total normalitat i parlar i fer les coses com les
fem nosaltres, però a poc a poc ha anat perdent forces i ara ja ni parla, ni
camina, ni es pot valdre per si mateix, per tant se l’ha de portar en una
cadira de rodes, que al dibuix està esclafant. Per últim trobem una espècie de
flor, o foc que s’esfuma cap al cel, representant aquesta por que tinc a que un
dia mori i no el pugui tornar a veure.
És una injustícia veure una
persona tan indefensa, i la gent no li acostuma a donar importància a això fins
que es troba amb un cas semblant. I és llavors quan entén i es dona compte que
una persona amb una malaltia és una persona igual, a la qual enlloc
d’excloure-la, se l’ha de donar mes afecte i més atenció.
Com què a la pel·lícula Un monstruo viene a verme el nen és el
monstre, que realment no és un monstre, sinó
que és la seva ràbia i impotència representada en un arbre, he volgut
fer aquesta relació: la meva ràbia i la meva por representades en aquest punt
estrany i rar que té l’arbre, que aixafa
la cadira de rodes amb mala llet, però per una altra part, l’arbre també
representa al meu tiet, és a dir, una persona
que no pot fer res, més que anar creixent i donar fruits (ja que gràcies
a ell tota la família es manté unida) i que ha anat creixent i creixent i ara
només queda esperar el pitjor: que s’eixugui l’arbre, que mori l’Alejandro, que
el meu malson es faci realitat.
És ara quan he entès que se
l’ha de tractar amb total normalitat donant-li l’atenció que necessita i
estimant-lo. I en aquest punt d’unió entre la meva acceptació al que és i al
que pot passar, i a les seves necessitats i el que és ell, trobo la meva obra
per al projecte, un arbre amb moltes branques unides en un sol tronc.
 |
| Aquesta és la provatura dels materials amb que tenia pensat fer el projecte, que són llapissos aquarel·lables i llapis normal 50x70cm |
 |
| Aquesta és una provatura que vaig fer en una làmina d'aquarel·la però no em va agradar el resultat i la vaig descartar. Làmina d'aquarel·la 50x70cm |
 |
| Inici del dibuix: primera fase. |
 |
| Segona fase |
 |
| Tercera fase |
 |
| Resultat final. 50x70cm Tècnica: grafit i llapissos aquarel·lables |
