Dibuix de moviment

Aquí teniu diferents dibuixos de quan va vindre la model i nosaltres la dibuixavem en moviment. al principi costava molt, però a poc a poc me'n vaig nar ensortint i estic content amb els meus resultats.

Estàn realitzats amb tinta i aigua, i el tamany és diferent en cada dibuix.

Petjapapers

En aquesta activitat de selectivitat, sen's demanava dissenyar un petjapapers, i així ho vaig fer. Amb una forma orgànica i pocs cops vista he dissenyat un petjapapers que estaria fet de metacrilat ja què és un element pesant.

Podeu veure que hi ha planols al revés i no estàn gaire ben equilibrats en relació amb les proporcions entre uns i altres. També he de dir que hi ha una millora molt gran a l'hra d'aplicar la graficoplàstica i cada cop em surt millor el tractament del vidre.

Tècnica emprada: llapis de fusta aquarel·lable i retolador.
DIN A3

Ulleres Smart

Aquesta activitat de selectivitat ens demanava dissenyar unes ulleres per promocionar la marca de cotxe Smart en concret la marca Jackblack.

Vaig decidir fer aquest model que crida l'atenció on es veu la línia lateral característica del cotxe. Com veieu, hi ha correccions de la professora ja que tenía els planols al revés i ho vaig haver de canviar. Aquesta va ser la meva última entrega

Tècnica emprada: llapis de color i retolador.
DIN A3

Raport tèxtil

En aquesta activitat de selectivitat, haviem de fer un disseny d'un Raport tèxtil per a un públic infantil.

Vaig decidir agafar aquest tema marí ja que als nens li agradava molt, i com podeu veure, està la primera fase, que és el dibuix normal. la segona fase que és el mateix dibut tallat en quatre parts i enganxat havent-li donat el tomb i per tant he hagut de corregir algunes coses. Per últim, el tercer DIN A6 és l'estampat definitiu.

Veiem com que al ser una activitat de selectivitat amb temps limitat no em va donar temps de crear una gran proposta i em va sortir una mica "cutre".

Tècnica emprada: Retolador i bolígraf.
DIN A3

Suport per al mòbil

En aquesta activitat de selectivitat haviem de dissenyar un suport dels típics que venen a les revistes per al mòbil. haviem de fer la maqueta amb acetat i una làmina amb la perspectiva i el desplegable d'aquest suport.

Aquest és el resultat, un disseny senzill però que funciona, ja que després d'haver intentat diverses vegades models diferents però no complien la seva funció i per això em vaig decidir per aquesta. 

La marca que demanava aquest suport era  Wed'ze.

Tècnica emprada: llapis de fusta aquarel·lable i retolador.
DIN A3

Projecte per al MAMT

Aquest és un projecte que haviem de fer per persentar al MAMT (Museu d'Art Modern de Tarragona) per al qual ens inspiravem en la obra d'un autor català que es diu Albert Macaya i qua treballa amb filferro i juga amb les llums i les ombres.

La meva obra consta d'una capsa de fusta amb un dibuix amb figura humana  pintrada amb tinta i estripada per a que a dins es vegi  un rellotge.

La meva reflexió i explicació de la meva obra anomenada Tempus Fugit és la següent:

Tempus irreparabie fugit és una expressió llatina que vol dir que fuig el temps irrecuperable. Jo des de sempre he tingut por al pas del temps. Por a que passi la vida, per si algun cop aquesta vida arriba a la mort. Si les hores, els minuts, els segons es paressin, la vida no continuaria i es quedaria, sense témer a la mort, en vida.

 Aquesta vida seria meravellosa, relaxada, amb el cap net per poder pensar en els altres i no pas en  nosaltres. I és que molts cops, quan pensem en nosaltres mateixos, és perquè volem satisfer les nostres necessitats, no volem perdre temps pensant en els demés per si en algun moment donat la nostra vida s’acaba. En canvi tots volem que pensin en nosaltres. Què curiós.

            Per tant a mi m’agrada fer una relació entre la vida i el temps, i canviaria la temuda frase Tempus irreparabie fugit per una què encara fa més por: Vita irreparabile fugit.

            Un cos humà té molts òrgans, però hi ha un del qual sempre se’n parla: el cor. Quan el cor para, la vida para, el temps para, la mort arriba. Però això no era el que jo desitjava, i per això he fet aquest projecte. És un cos humà, amb tatuatges, tots relacionats amb el temps. Però vull veure l’interior i trenco la pell d’aquest tors i veig aquesta relació de la vida i el temps, ja què a l’interior hi ha alguns òrgans vitals, tots fets amb filferro però l’òrgan que més ressalta és el rellotge, el cor. El responsable de la vida i del temps. El responsable de les preocupacions, el responsable de tot i per això és un rellotge cremat, amb forats, fet malbé ja què l’he intentat destruir molts cops i no he pogut, i quan anava a intentar-ho per últim cop se’m va venir al cap aquesta reflexió: Quan el cor para, la vida para, el temps para, la mort arriba.

            Al veure com havia deixat el cor va ser quan vaig decidir tatuar la frase llatina: Carpe diem. És a dir: aprofita el dia, aprofita el moment, aprofita el temps, aprofita la vida. I aprofita-la tu, però pensa també en els demés ja que nosaltres sols no podem ser feliços, i si volem a algú que ens faci feliços, hem de fer feliç a tothom que puguem.

M’agradaria acabar aquesta reflexió del projecte amb una estrofa d’un poema d’un autor català que es diu Alguer Miquel i diu: “Recorda si plou dins teu, que caminar cura ferides. Que viure no és estar vius, viure és l’actitud d’omplir la vida. La vida: allò que passa quan tu rius.”