Dibuix a l'exterior

Per tal de practicar el dibuix de paisatges i espais, vam dedicar dues sessions a sortir a dibuixar fora de l'institut. Ha estat una experiència molt bona amb la qual he descobert aspectes meus i del meu estil que no coneixía. Us ensenyo l'últim dibuix que vaig fer del passeig 30 d'octubre, de Salou, a la llibreta d'artista.

Passeig 30 d'octubre, Salou
llibreta d'artista. Retolador i aigua

Llibreta d'artista del 3r trimestre

En aquesta última entrega del curs, sen's demanava dibuixar tres paisatges interpretats.
He escollit tres espais: un mar, un camí, i un parc d'una ciutat, i aquest és el resultat.

dibuix 1: vaixell a la mar
llibreta d'artista. Retolador i aigua

dibuix 2: camí envoltat d'arbres
llibreta d'artista. Retolador i aigua

dibuix 3: Parc al mig d'una ciutat
llibreta d'artista. Retolador i aigua

Disseny d'una oficina

Aquí teniu la segona activitat de plantes a escala d'aquest tercer trimestre. Haviem de dissenyar una oficina en un espai que havia de contenir: un tres despatxos, sala d'espera, recepció i serveis.

Aquest és el resultat dela distribució. Com podeu veure tinc problemes a l'hra de fer les escales dels mobles que les he fet més petites, o bé més grans del ue haurien de ser.

Vaig tenir problemes també a l'hora de ficar els serveis ja que em vaig haver de plantejar ficar-ne per a nois i noies, i per a treballadors i clients, i tot això en un espai bastant reduït.

Un altre problema que he detectat, és que a les portes molts cops no deixo marges al colocar les portes quan son totalment necessaris. ho tindré en compte per a les següents.

DIN A3
Tècnica: Retolador i llapis

La classe des de diferents perspectives.

Per acabar de practicar les perspectives, el que haviem de fer era dibuixar la classe amb un i dos punts de fuga. Vaig tenir alguna complicació, com per exemple a la d'un punt de fuga, que he situat la perspectiva molt baixa, o a la de dos punts de fuga, que m'he allunyat molt. Tot i això, estic molt content amb el meu resultat, ja que també era un dels primers cops que utilitzavem retoladors, i posat que vam tenir 1:30h per cada dibuix en un format gran i amb una tècnica que encara no haviem emprat, estic content.

perspectiva cònica de dos punts de fuga
50x70cm Tècnica: retolador i aigua

perspectiva cònica d'un punt de fuga
50x70cm Tècnica: retolador i aigua

Maqueta d'un estand d'una fira d'ONGs

El que haviem de fer en aquesta activitat era una maqueta d'un estand d'una fira d'ONGs. Jo vaig triar l'ONG ACNUR que és l'agència de la ONU per als refugiats.

El primer que em ve al cap quan penso en refugiats és en la forma en que arriben: en unes baques unflables de les quals no saben ni si en sortiran, ni si aconseguiran travessar tot un mar, ni saben res, a part de que han d'estar allà ficats, de qualsevol manera junt amb un grup nombrós de gent molts dies i moltes nits sense gaire queviures.

Per tant, la meva decisió és ficar una barca de decoració flotant enmig d'una fotografia de mar, a la qual s'hi accedirà per unes taules de fusta. La barca sserà de tamany real per a que uan la gent entri es posi en situació i hi haurà un home en una taula feta de troncs que serà el que informi i faci el que hagi de fer. A par d'aquest home, també hi haurà unes ulleres de realitat virtual, amb les quals et pots acabar de ficar, mitjançant un vídio, a la situació dels refugiats.

Com a decoració, hi ha una part, a sobre del logotip i iconotip de la ONG, on mitjançant xarxes de pescadors hi h una barraca feta.

Els materials emprats són: porexpan (folrat de paper i cola blanca barejada amb aigua), cartró ploma, pintures, fotografies, escuradents, i cola calenta

Aquesta ha estat la meva ONG escollida

planta de la maqueta
DIN A3 Tècnica: llapis i retolador

Perspectiva d'abans de la realització de la maqueta.
DIN A3 Tècnica: llapissos aquarel·lables

perspectiva aèrea

perspectiva des d'un dels accessos.

perspectiva general

perspectiva frontal des d'on es veu un dels accessos.

Detall de les ulleres de realitat virtual

projecte de figura humana

Aquest és el meu projecte relacionat amb la figura humana, en el qual, el que havíem de fer era portar la figura humana a un tema d’interès personal, interpretant-la de la forma que volguéssim de manera que tingués algun sentit en especial. Podíem utilitzar els materials desitjats i fer-ho com nosaltres volguéssim.

El meu referent per aquest dibuix, ha estat bàsicament la pel·lícula Un monstruo viene a verme. És una pel·lícula que m’interessa molt ja que tracta de temes que m’agrada tractar a mi també com la superació de les pors i en concret una por en especial: la por a la mort. Però aquest no és l’únic motiu, ja què la pel·lícula tracta d’un nen que la seva mare té una malaltia i ha de morir en poc temps, i el que ajuda al nen, més que a superar la por, a acceptar el que ha de passar , és un arbre. Un arbre que ell sempre havia dibuixat amb aquarel·la i que de cop i volta es fa realitat en la seva imaginació, és a dir, que realment el monstre és ell.

Per tant, el meu referent tant d’idea com de realització tècnica, és aquesta pel·lícula. No obstant, tinc un altre referent que és Tim Burton, per la seva estètica tètrica i estranya i, perquè no, fantàstica. Així és el meu dibuix, estrany, fet amb aquarel·la i que tracta la por a una malaltia per mitjà de fantasia.

    Però el meu referent més important ha estat el meu tiet, de nom Alejandro, que té microcefalia , és a dir, el cervell petit, i això li ha provocat  un envelliment prematur. La por a la seva malaltia, i, més que això, a la seva mort, m’ha portat a fer aquest projecte de la manera que l’he fet.

El projecte que jo presento es diu: els monstres no existeixen. Com he esmentat anteriorment, jo tinc un tiet que es diu Alejandro que té microcefalia , és a dir, el cervell petit, i això li ha provocat  un envelliment prematur. Com ell hi ha moltes persones, sigui amb aquesta malaltia o amb una altre que el que provoca és que aquestes tinguin un tret diferencial. Però com he dit, són persones, i per tant, mereixen el mateix tracte.

 Moltes persones així, tenen problemes perquè la gent no els accepta socialment i veu una espècie de monstres allà on no hi ha més que bondat. Aleshores ens podríem plantejar, qui és realment el monstre? La persona que té aquest problema, o l’individu que el discrimina un esser només per una anomalia?

Això ho considero jo una injustícia que no se com combatre i que fa temps que porto a dins guardada, així que vaig decidir expressar-ho mitjançant aquest dibuix. He volgut dibuixar la cara del meu tiet, que es converteix en un arbre que el que fa és sostenir un cervell, que és el seu, i l’he volgut fer més gran que la cadira de rodes que explicaré a continuació per tal de fer el contrari del que li passa, de la  microcefalia. Seguidament trobaríem la cadira de rodes, ja què com ha tingut un envelliment prematur, des de que va nàixer ell podia caminar amb total normalitat i parlar i fer les coses com les fem nosaltres, però a poc a poc ha anat perdent forces i ara ja ni parla, ni camina, ni es pot valdre per si mateix, per tant se l’ha de portar en una cadira de rodes, que al dibuix està esclafant. Per últim trobem una espècie de flor, o foc que s’esfuma cap al cel, representant aquesta por que tinc a que un dia mori i no el pugui tornar a veure.

És una injustícia veure una persona tan indefensa, i la gent no li acostuma a donar importància a això fins que es troba amb un cas semblant. I és llavors quan entén i es dona compte que una persona amb una malaltia és una persona igual, a la qual enlloc d’excloure-la, se l’ha de donar mes afecte i més atenció.

Com què a la pel·lícula Un monstruo viene a verme el nen és el monstre, que realment no és un monstre, sinó  que és la seva ràbia i impotència representada en un arbre, he volgut fer aquesta relació: la meva ràbia i la meva por representades en aquest punt estrany i rar que té l’arbre, que aixafa  la cadira de rodes amb mala llet, però per una altra part, l’arbre també representa al meu tiet, és a dir, una persona  que no pot fer res, més que anar creixent i donar fruits (ja que gràcies a ell tota la família es manté unida) i que ha anat creixent i creixent i ara només queda esperar el pitjor: que s’eixugui l’arbre, que mori l’Alejandro, que el meu malson es faci realitat.

És ara quan he entès que se l’ha de tractar amb total normalitat donant-li l’atenció que necessita i estimant-lo. I en aquest punt d’unió entre la meva acceptació al que és i al que pot passar, i a les seves necessitats i el que és ell, trobo la meva obra per al projecte, un arbre amb moltes branques unides en un sol tronc.

Aquesta és la provatura dels materials amb que tenia pensat
fer el projecte, que són llapissos aquarel·lables i llapis normal
50x70cm

Aquesta és una provatura que vaig fer en una làmina
 d'aquarel·la però no em va agradar el resultat i la vaig descartar.
Làmina d'aquarel·la 50x70cm

Inici del dibuix: primera fase.

Segona fase

Tercera fase

Resultat final.
50x70cm
Tècnica: grafit i llapissos aquarel·lables

Disseny d'un habitatge

Durant aquest trimestre hem estat treballant, bàsicament, el concepte d'escala i posant-lo en pràctica, per tal de poder utilitzar-lo, per exemple en plantes.

Aquesta que teniu aquí és la primera planta que hem fet la qual consistia en dissenyar un habitatge amb una cuina, un menjador, un WC, una habitació de matrimoni, i una individual.

La meva distribució escollida és la que podeu veure a continuació: pujant les escales a ma esquerra trobariem el passadis, i un cop allà, a ma dreta trobariem, per ordre, el menjador, la cuina i l' WC, i a ma esquerra, l'habitació individual i la de matrimoni.

Trobo que per ser la primera planta que faig, no està gens malament, tot i que vaig llegir malament l'enunciat i ho vaig fer a una escala més gran de la que tocava, tot i així estic content amb el meu resultat.

Làmina DIN A-3
Tècnica: llàpis i retolador